Activitats amb l’Audacity

GENERAR SOROLL

Amb l’Audacity es poden generar ones bàsiques, ja sigui per comprovar com sonen les formes anteriors, o bé per crear diferents efectes per als nostres fitxers.

  1. Fes clic al menú Genera .
  2. Escull l’opció Soroll.
  3. A la finestra que s’obre pots definir la durada del soroll creat, que per defecte és d’un segon.
  4. L’amplitud determina el volum del soroll.
  5. Per últim, pots escollir entre tres tipus predefinits de soroll, etiquetats com a blanc, rosa i marró.

GENERAR ONES BÀSIQUES

  1.  Ja tenim una pista amb soroll generat, crearem una pista nova per comparar-la más endevant.
  2. Fes clic a Tornar a inserir… : Pista d’àudio
  3. Ara crearàs l’ona. Per fer-ho fes clic a Genera: To
  4. Les opcions de l’ona són la forma (sinusoïdal, quadrada i dent de serra), la freqüència (que determina el to sonor de la nota creada), l’amplitud (que en determina el volum) i la durada. Deixa tots els valors per defecte, però canvia la longitud a un segon en comptes de tres.
  5. Fes clic a Genera un to i es crearà una ona amb la nota LA.

Com que tens dues pistes, una amb soroll, i una altra amb el to, en fer clic a Reprodueix sonaran totes dues de forma simultània. Perquè només soni la pista amb el to tens dues opcions:

  • Fer clic al botó Silenci a la pista del soroll que vas crear, perquè no soni.
  • Fer clic al botó Solo a la pista del to.

Aquests botons són a la part esquerra de cada pista, en un tauler de control des del qual es poden posar noms, canviar les freqüències de mostreig, determinar si sonarà al canal dret o l’esquerra (en un sitema estèreo), o si es mostrarà com a ona o com a espectre sonor.

ORGANITZAR I DESPLAÇAR PISTES SONORES

En l’edició de so és molt còmode treballar amb un so a cada pista. Això permet definir l’organització temporal, el volum i els efectes ques es poden aplicar a cada una. En aquest exemple crearàs una escala musical: des del DO de la 4a octava al DO de la 5a octava. Per continuar amb el fitxer dels procediments anteriors, suprimeix la pista de soroll fents clic a l’aspa del seu tauler de control.

  1. Crea una pista nova per a cada nota. En cadascuna, genera-hi una ona sinusoïdal d’una durada d’1s, amplitud 0,8 i freqüència segons la taula de dalt, excepte la corresponent a LA, que ja hauries de tenir generada.
  2. Posa un nom a cada pista amb la seva nota musical. Fes clic en el petit triangle negre que apunta cap avall, al tauler de control de la pista, i escull Nom.
  3. Fes clic sobre la pista primera, la que tenia el to LA i, sense deixar anar el botó, arrossega’l cap avall. Veuràs que la pista es desplaça cap al lloc en què deixis de prémer el botó del ratolí. Aquesta és una de les maneres de desplaçar pistes per organitzar-les.
  4. Fes clic sobre l’eina De trasllat en el temps que se simbolitza mitjançant una fletxa doble que assenyala a esquerra i a dreta.
  5. Fes clic sobre la pista del RE i, sense deixar anar el botó, desplaça-la cap a la dreta fins que el seu inici se situï a l’altura del final de la del DO.
  6. Repeteix aquesta operació fins a col·locar totes les pistes les unes a continuació de les altres, com si fos una escala.
  7. Prem el Play i escoltaraàs una escala completa, tal com volies.

EDITAR PISTES DE SO I APLICAR-HI EFECTES

  1. Crea un projecte nou fent clic a Fitxer >Nou.
  2. Comprova que el teu micròfon estigui habilitat i que funcioni correctament. Fes clic al botó d’enregistrament i llegeix pausadament el text següent: En aquesta pel·lícula us mostraré les imatges més destacades de les meves últimes vacances. Després assigna el nom de Locució a aquesta pista.
  3. Fixta’t en la part superior, just a sota els botons hi ha un regle graduat que marca els temps dela música.
  4. Al DVD que ve amb el llibre, busca-hi la carpeta anomenada mp3 i importa els fitxers de música següents:ClassicaB.mp3, ClassicaC.mp3 i EtnicaC.mp3 fent clic a Projecte > Importa > Àudio.
  5. Escull l’eina Desplça pista en el temps i fes clic sobre la pista etiquetada com a ClassicaC1. Desplaça-la de manera que el seu començament s’encobreixi uns cinc segons smb el final de la pista etiquetada com a ClassicaB1.
  6. Repeteix el pas anterior per a la pista Etnica C1 respecte de la pista Classica C1. Amb aquestes operacions, la mida total de la banda sonora creada tindrà una durada aproximada de 2 minuts i 3 segons.
  7. Ara aplica alguns efectes de transició entre les cançons. Per fer-ho, escull l’eina de selecció, fes clic a la pista Classica B1 una mica abans de creuar-se amb la pista següent i, sense deixar anar el botó, arrossega’l cap a la dreta, fins al final de la pista. Escull l’opció Efecte > Cross Fade Out. Això farà que disminueixi el volum progressivament fins al final.
  8. Fes el mateix amb el començament de la pista següent, però ara escull l’efecte Cross Fade In. La transició entre totes dues pistes de música srà suau. Com més gran sigui la selecció sobre la qual apliquis l’efecte, més suau serà la transició.
  9. Desplaça la pista Locució cap a la dreta, fins a situarna el començament en els 10 segons.
  10. Selecciona des del començament de la pista de música ClassicaB 1 fins al segon 5. Aplica l’efecte Apareix progressivament.
  11. Ara escull l’eina Envoltant i fes clic damunt la part superior de la pista anterior, uns dos segons abans que comenci la de Locució, just quan acaba, i dos segons més tard.
  12. Hauràs marcat quatre punts per variar el volum del so. Fes clic als punts interiors i desplaça’ls cap avall.
  13. Si el volum de la locució encara és baix respecte al de la música, li pots aplicar a aquesta pista l’efecte Amplificar.
  14. Exporta el projecte en format mp3 per poder-lo utilitzar posteriorment, amb el nom BandaSonora.mp3, i desa’l per si de cas més tard hi vols fer més modificacions.

PREPARAR UNA PISTA PER A KARAOKE

Per últim, veuràs com podem fer que la cançó del teu artista preferit es converteixi en una pista de karaoke. A l’estudi de gravació, quan un artista enregistra una cançó, la part vocal sol ocupar les freqüències mitjanes, de manera que, en un sistema estàreo, s’hi escolta el cantant pels dos altaveus. Per convertir  el fitxer en un que podem utilitzar com a karaoke, s’eliminen els tons mitjos de manera que la veu soni tènue i l’acompanyament instrumental, més fort. Això servirà en la major part de les grsvacions, però no en aquelles que no segueixin l’estàndard de situar el cantant en els tons mitjos.

  1. Digitalitza un fitxer de música del teu artista preferit a partir del CD original i importa el fitxer de mp3 resulatant a l’Audacity.
  2. Des del tauler de contrl de la pista, fer clic a l’opció Divideix la pista estereofònica. S’haurà creat una pista diferent per al canal dret i una altra per el canal esquerre.
  3. Selecciona la pista de sota, que es correspon amb el canal dret de l’estèreo, i aplica-li l’efecte Inverteix.
  4. Des del tauler de control de les dues pistes fes clic a mono.
  5. Al menú Pistes, escull l’opció Mescla i genera.

Ara, en prémer Play, la part vocal quederà molt baixa, com si tingués eco, i permetrà fer karaoke sobre la cançó. Si exportes el resultat a mp3, podràs afegir la lletra escrita més endavant, amb un altre programa.

Categorías:Uncategorized

Com treure la veu a una cançó amb l’Audacity

 Procediment de com treure la veu a una cançó:

  1. Primer de tot carreguem la cançó en el programa Audacity.
  2. Una vegada carregada la cançó, donem clic en el botó de play i pausa a baix hi ha una fletxa apuntant cap a sota, tenim que escollir Dividir Pista en Estéreo.
  3. Seguidament van a Efecto > Inversión, esperem a que es cargui.
  4. Després donem clic a la fletxa i seleccionem a les dos parts de la pista Mono.
  5. Finalment anem al botó Play i comprovem si el procediment a sortit bé.
     
Categorías:Uncategorized

Pràctiques amb GIMP

Antes

Después

Antes

Después

Antes 

Después

 

Antes

Después

Antes

Después

 Antes

Después

Antes

  

Después

Categorías:Uncategorized

Treu-te cinc quilos de sobre

diciembre 16, 2009 Deja un comentario

Categorías:Uncategorized

Dibuix Inkscape

diciembre 9, 2009 Deja un comentario

Mascota feta per Inskape de dibuix vectorial.

Categorías:Uncategorized

Xarxa local

septiembre 29, 2009 Deja un comentario

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_d’%C3%80rea_Local#Caracter.C3.ADstiques

http://schubert.upc.es/upc/si/GuiaSi.nsf

http://webpersonal.net/mroman/xarxa

1) Què és una xarxa?

És un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter ‘local’ o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc.

2) Perquè s’utilitza?

Les xarxes informàtiques dels diferents edificis de la UPC (xarxes locals) connecten els llocs de treball de despatxos i aules a la xarxa troncal (Xarxa UPC) i, des d’aquesta xarxa, a la resta del món (internet).

3) Quins són els elements de la xarxa?

Servidor: Ordinador que gestiona la xarxa i deixa compartir recursos.
Estacions: Altres ordinadors que per les seves utilitzen recursos d’altres ordinadors, per exemple: dret a executar programes que estan en altres discs durs, accés a emmagatzemar a altres suports, dret a imprimir, a connectar-se a internet, etc…
Perifèrics: Depenen de l’ordinador que el té connectat i si estàn compartits podran utilitzar-se per un altre ordinador.

4) De quins components constan les xarxes locals? 

  • El cablejat, que recorre tot l’edifici interconnecte les estacions de treball entre si i amb la Xarxa UPC.
  • Els elements de comunicacíons (hubs, encaminadors, conmutadors, etc), que gestionen els protocols que permeten l’entretaniment entre totes les estacions de treball i la implantació dels serveis de xarxa.

5) Quines són les tecnologies més emprades?

Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.

6) Quin any van ser creades les primeres LAN?

Les primeres LAN van ser creades a finals dels anys 1970 i se solien crear línies d’alta velocitat per connectar grans ordinadors centrals a un únic lloc. Molts dels sistemes fiables creats en aquesta època, com Ethernet i ARCNET van ser els més populars.

7) Quines són les seves característiques?

  • Abast: Té una extensió moderada, normalment va des d’uns pocs metres fins a uns pocs quilòmetres.
  • Velocitat de Transmissió: Al ser les dimensions de la xarxa reduïdes, les velocitats de transmissió de dades són altes, normalment entre 10 i 1000 Mbps.
  • Connectivitat: Permet la connexió amb d’altres xarxes locals o extenses a través del fil telefònic i mitjançant altres protocols com X.25 o TCP/IP.
  • Privadesa: Una Xarxa d’Àrea Local ofereix privadesa al que la contracta. Generalment l’organització és la propietària de la xarxa i de totes les seves funcionalitats.
  • Fiabilitat: Aquest tipus de xarxes ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d’error molt baixes.

8) Què és un servidor?

El servidor és aquell o aquells ordinadors que van a compertir els seus recursos maquinari i programari amb altres amb altres equips de la xarxa.ç

9) Per muntar una xarxa que es necessita?

Maquinaria: ordinadors, plaques de xarxa, connexions i complements. Programari de gestió de xarxa
Organització: una estructura, uns procediments de funcionament.

10) Quins tipus de xarxes hi han?

  • LAN: xarxa d’àrea local (local area network). Tipus de xarxa que trobem en qualsevol organisme o empresa, que s’utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs una xarxa privada, ubicada habitualment dins d’un mateix edifici. La xarxa d’àrea local utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d’enllaç. Aquest tipus de xarxa també fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes o mundials, com ara Internet.
  • MAN: xarxa d’àrea metropolitana (metropolitan area network). Realitza la interconnexió de xarxes del tipus LAN i d’equips informàtics d’usuaris dins d’una mateixa població o ciutat. La connexió dels equips se sol fer mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, les quals habitualment també treballen en l’àmbit nacional.
  • WAN: xarxa d’àrea estesa (wide area network). Fa possible la connexió d’equips informàtics nacionalment i internacionalment. Internet és un exemple d’aquest tipus de xarxes i, en concret, està formada per la connexió d’usuaris de LAN i MAN. Els enllaços de comunicació s’estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualement són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.

11) Que fem en cas d’avaries?

En cas d’avaries o malfuncionament dels elements de comunicacions o del cablejat, cal adreçar-se al centre de càlcul de la unitat estructural o al cap d’àrea del servei que gestionarà la resolució de les possibles incidències.

12) Els concertradors de cablejat quin tipus de coneccions tenen?

Els concentradors de cablejat tenen dos tipus de connexions: per a les estacions i per a unir-se a altres concentradores i així augmentar la grandària de la xarxa. Els concentradores de cablejat es classifiquen depenent de la manera que internament realitzen les connexions i distribuïxen els missatges. A aquesta característica se li crida topologia lògica.

13) Abans dels ordinadors personals que hi havia?

Abans dels ordinadors personals, una empresa només podia tenir un ordinador central, i els usuaris hi accedien mitjançant terminals d’ordinador sobre un cable simple de baixa velocitat. Les xarxes com SNA de IBM (l’Arquitectura de Xarxa de Sistemes) van ser dissenyades per unir terminals o ordinadors centrals a llocs remots sobre les línies llogades.

14) Què va significar el creixement de CP/M?

El creixement de CP/M i DOS, basats en l’ordinador personal, va significar que en un lloc físic hi hagués desenes o centenars d’ordinadors. L’intenció inicial de connectar aquests ordinadors va ser, generalment, compartir espai de disc i impressores làser, però això era molt car aquest temps. Hi havia moltes expectatives en el tema des del 1983 en endavant i la indústria de la informàtica va declarar que l’any que ve seria “L’any de les LAN“.

15) Què és l’estació de treball?

Els ordinadors que prenen el paper d’estacions de treball aprofiten o tenen a la seva disposició els recursos que oferix la xarxa així com els serveis que proporcionen els Servidors als quals poden accedir.

Categorías:Uncategorized